15 de maig del 2009

Literatures de l’exili

El 26 de gener de 1939 les tropes de Franco són a les portes de Barcelona. Una riuada de gent pren el camí de l'exili. Entre aquesta multitud hi ha escriptors i intel·lectuals, artistes i homes de ciència. Gràcies al suport de diverses organitzacions passen els primers mesos en refugis al sud de França. D'altres, amb menys sort, van a parar als camps de concentració condicionats precàriament en erms i platges. Comença una aventura que obliga a prendre decisions, que es tradueixen en canvis radicals en la manera de viure. Europa es prepara per a la Segona Guerra Mundial. I a Amèrica, només tres països obren les portes a l'allau de refugiats: Mèxic, Xile i la República Dominicana.

29 d’abril del 2009

Vida de Monserrat Roig

Els últims anys (pàgina 24)
Destaca per la seva maduresa Digues que m'estimes encara que sigui mentida (1991), llibre de proses literàries que es una reflexió sobre l'escriptura, una mirada a l'existència de l'home i les seves inquietuts i, també sobre Barcelona.

També cal destacar Reivindicació de la senyora Clito Mestres, una obra que interpretà al teatre Romea la seva germana.

El 10 de novembre del 1991, diumenge, va morir de càncer.

Obres publicades després de la seva mort són Un pensament de sal, un pessic de pebre (1992), que recull els articles publicats al diari Avui, fins els darrers dies de la seva vida. I De com s'inicia l'educació sentimental (1998).

Al llarg de la seva carrera va col·laborar també entre d'altres a Serra d'Or, L'Avenç, El món, Cavall Fort, El Temps, Avui, El Periódico, Mundo Diario, Vindicación Feminista i Lletra de canvi.

La seva obra ha estat traduïda, a més de les principals llengües europees, al búlgar, l'hongarès, el neerlandès, l'hebreu el rus i el suec.

Power Point - Mundeta Mare

16 d’abril del 2009

Poesia de Miquel Martí i Pol

“Molt he estimat...”:

Molt he estimat i molt estimo encara.
Ho dic content i fins un poc sorprès
de tant d’amor que tot ho clarifica.
Molt he estimat i estimaré molt més
sense cap llei de mirament ni traves
que m’escatimin el fondo plaer
que molta gent dirà incomprensible.
Ho dic content: molt he estimat i molt
he d’estimar. Vull que tothom ho sàpiga.
Des de l’altura clara d’aquest cos
que em fa de tornaveu o de resposta
quan el desig reclama plenituds,
des de la intensitat d’una mirada
o bé des de l’escuma d’un sol bes
proclamo el meu amor: el legitimo.

20 de març del 2009

Ramona, Adéu

Madame Bovary
Madame Bovary narra la història d’una dona de províncies insatisfeta, educada en l’esquema burgès de l’època que la porta a viure en un món irrealment romàntic i a cercar la solució del tedi de la seva vida en les aventures amoroses. Emma Bovary és la protagonista d’aquesta esplèndida novel·la que, quan va ser publicada el 1857, va ser titllada d’immoral i va provocar un gran escàndol a la societat francesa de l’època, que desembocà fins i tot en un judici contra l’autor. La posterior absolució de Flaubert va donar a l’obra el reconeixement del públic i una gran difusió. Avui dia, Madame Bovary és considerada una de les obres mestres de la literatura universal.

Pilar Prim
Pilar Prim (1906) és la millor novel·la de Narcís Oller, la més madura, i, indubtablement, una de les grans obres de la literatura catalana de tots els temps. Oller hi narra el drama íntim d'una vídua jove que, en veure's condicionada per un testament i els interessos mesquins de la seva família, es deixa seduir per un home més jove que ella, iniciant una història amorosa de conseqüències imprevisibles. La protagonista, atrapada entre es convencions de l'època i la seva llibertat i els seus sentiments, s'erigeix com una figura femenina d'una modernitat excepcional. Pilar Prim no cedeix davant la pressió de l'entorn i, com diu Joan Triadú en el pròleg, "aquesta és la seva victòria (i per la qualitat literària), la victòria de la novel·la".La millor novel·la de Narcís Oller, en una edició que commemora el centenari de la seva aparició, amb pròleg de Joan Triadú.

Regenta
La Regenta és una novel·la de Leopoldo Alas "Clarín" que representa un dels màxims exponents del naturalisme espanyol. Explica la història d'Ana Ozores i els seus amors amb el capellà de Vetusta (una al·legoria d'Oviedo) i com topen amb les convencions de l'època. Un altre rival amorós, el típic Don Juan, entra en joc per complicar la trama. Escrita en 1884, de seguida va comptar amb l'èxit del públic, que va motivar adaptacions al cinema i la televisió.

L'autor critica la vida de província, que provoca un avorriment mortal en la protagonista i és la causa dels seus problemes sentimentals, en la línia d'altres obres de l'època com Madame Bovary o Anna Karenina. L'heroïna busca un amor romàntic, ben allunyat del que li pot oferir el seu marit, un burgès sense passió. Les alternatives entre la seducció i l'enteniment personal però pecaminós acaben amb la pau del poble.

Destaquen les descripcions del paisatge i dels sentiments dels personatges. La narració és en tercera persona omniscient i l'estructura avança linealment.


Poema de Joan Salvat-Papasseit.
La casa que vull (La gesta dels estels)

La casa que vull
que la mar la vegi,
i uns arbres amb fruit
que me la festegin.

Que hi dugui un camí
lluent de rosada,
no molt lluny dels pins
que la pluja amainen.

Per si em cal repòs
que la lluna hi vingui;
i quan surti el sol
que el bon dia em digui.

Que al temps d'istiu
niui l'orenella
al blanc del calç ric
del porxo amb abelles.

Oint la cançó
del pagès que cava;
amb la salabror
de la marinada.

Que es guaiti ciutat
des de la finestra,
i es sentin els clams
de guerra o de festa:

per ser-hi tot prest
si arriba una gesta.

13 de març del 2009

Montserrat Roig


Montserrat Roig (Barcelona 1946-1991). Llicenciada en Filosofia i Lletres. Escriu novel·les i contes, que va alternant amb reportatges i articles periodístics, i presenta i dirigeix diversos programes de televisió, mitjà en el qual excel·leix com a entrevistadora, sobretot d'escriptors de generacions precedents. El 1970 guanya el premi Víctor Català amb el recull de narracions Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen. La seva segona novel·la, El temps de les cireres, que reprèn el fil d'alguns dels personatges de la primera, Ramona, adéu, guanya el premi Sant Jordi de 1976. El 1977 obté un important ressò amb un rigorós llibre documental sobre Els catalans als camps nazis, que aporta dades inèdites sobre l'Holocaust i que és guardonat amb el premi de la Crítica Serra d'Or (1978). Publica L'agulla daurada, premi Nacional de Literatura Catalana (1986), després d'una estada de dos mesos, convidada per Edicions Progrés de Moscou per elaborar un ampli reportatge sobre el setge de Leningrad durant la Segona Guerra Mundial. Fa també de columnista de la premsa diària en diferents mitjans i es vincula públicament a la lluita per la condició de la dona.

Va ser membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i, del 1989 al 1990, va ser vicepresidenta de la Junta Territorial del Principat de Catalunya.

19 de febrer del 2009

Exercisis Vicent Andrés Estellés

a) Fent ús de les eines de cerca per Internet, recolliu informació sobre el poeta llatí RufFest Aviè. Quin paral·lelisme es pot establir entre el seu origen i el de Vicent AndrésEstellés?

Un poema especialment relacionat amb els orígens familiars és «L'ofici» (Llibre demeravelles), potser un dels en què més significativament es parla de l'ofici familiar deforner i de com va conformar-li la manera de ser. Llegiu-lo i feu les activitats que hi ha acontinuació:

L'OFICI
“Lo jorn sencer tostemps sospir”.
JOAN TIMONEDA

VENIES d'una llarga família de forners
i a tu t'agradaria ser forner, com els teus,
i entrar feixos de llenya, de pinassa, en el forn,
i fer el rent, en caure el dia, com el feien,
i a mitjanit anar al forn per a pastar,
creuar amb una ràpida ganiveta la pasta,
i escombrar lentament, prendre-li foc al forn,
ficar el cap al forn, aquell infern de flames
que olia intensament als matins del Garbí,
pujar a l'alcavor, aquell calor humit.
I deixar caure el pa, aquell pa cruixidor,
i alegre, a les paneres, i tripular el forn,
fer-li créixer el foc, o fer-li-lo minvar.
Tu series forner, com ho foren els teus.
I al costat del teu pare aprengueres l'ofici,
nit a nit, dia a dia, i ara en tens l'enyorança.
Una amarga enyorança per a tota la vida
et creua el pit de banda a banda amb aquell ràpid
senyal de ganiveta que no pots oblidar.
Allò que més t'agrada, d'on et vénen els versos,
els arraps en la carn, aquells dies salvatges
quan entraves els feixos de pinassa en el forn.

a) En aquest poema hi ha uns quants termes que pertanyen al camp semàntic del'elaboració tradicional del pa. Esbrineu el significat de:
rent, pastar, ganiveta, escombrar, alcavor, panera

Feu les vostres consultes al Diccionari català-valencià-balear, en línia.

b) Fixeu-vos en les referències existents al terme ganiveta, i expliqueu el paral·lelismeexistent entre la ganiveta aplicada al pa i la manera d'exposar el record del seuorigen familiar.

c) Quin paper juga la figura del pare en aquest poema?