• Els últims anys (pàgina 24)
Destaca per la seva maduresa Digues que m'estimes encara que sigui mentida (1991), llibre de proses literàries que es una reflexió sobre l'escriptura, una mirada a l'existència de l'home i les seves inquietuts i, també sobre Barcelona.
També cal destacar Reivindicació de la senyora Clito Mestres, una obra que interpretà al teatre Romea la seva germana.
El 10 de novembre del 1991, diumenge, va morir de càncer.
Obres publicades després de la seva mort són Un pensament de sal, un pessic de pebre (1992), que recull els articles publicats al diari Avui, fins els darrers dies de la seva vida. I De com s'inicia l'educació sentimental (1998).
Al llarg de la seva carrera va col·laborar també entre d'altres a Serra d'Or, L'Avenç, El món, Cavall Fort, El Temps, Avui, El Periódico, Mundo Diario, Vindicación Feminista i Lletra de canvi.
La seva obra ha estat traduïda, a més de les principals llengües europees, al búlgar, l'hongarès, el neerlandès, l'hebreu el rus i el suec.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montserrat Roig. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montserrat Roig. Mostrar tots els missatges
29 d’abril del 2009
13 de març del 2009
Montserrat Roig
Montserrat Roig (Barcelona 1946-1991). Llicenciada en Filosofia i Lletres. Escriu novel·les i contes, que va alternant amb reportatges i articles periodístics, i presenta i dirigeix diversos programes de televisió, mitjà en el qual excel·leix com a entrevistadora, sobretot d'escriptors de generacions precedents. El 1970 guanya el premi Víctor Català amb el recull de narracions Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen. La seva segona novel·la, El temps de les cireres, que reprèn el fil d'alguns dels personatges de la primera, Ramona, adéu, guanya el premi Sant Jordi de 1976. El 1977 obté un important ressò amb un rigorós llibre documental sobre Els catalans als camps nazis, que aporta dades inèdites sobre l'Holocaust i que és guardonat amb el premi de la Crítica Serra d'Or (1978). Publica L'agulla daurada, premi Nacional de Literatura Catalana (1986), després d'una estada de dos mesos, convidada per Edicions Progrés de Moscou per elaborar un ampli reportatge sobre el setge de Leningrad durant la Segona Guerra Mundial. Fa també de columnista de la premsa diària en diferents mitjans i es vincula públicament a la lluita per la condició de la dona.
Va ser membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i, del 1989 al 1990, va ser vicepresidenta de la Junta Territorial del Principat de Catalunya.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
