Ramona, Adéu

• Madame Bovary
Madame Bovary narra la història d’una dona de províncies insatisfeta, educada en l’esquema burgès de l’època que la porta a viure en un món irrealment romàntic i a cercar la solució del tedi de la seva vida en les aventures amoroses. Emma Bovary és la protagonista d’aquesta esplèndida novel·la que, quan va ser publicada el 1857, va ser titllada d’immoral i va provocar un gran escàndol a la societat francesa de l’època, que desembocà fins i tot en un judici contra l’autor. La posterior absolució de Flaubert va donar a l’obra el reconeixement del públic i una gran difusió. Avui dia, Madame Bovary és considerada una de les obres mestres de la literatura universal.

• Pilar Prim
Pilar Prim (1906) és la millor novel·la de Narcís Oller, la més madura, i, indubtablement, una de les grans obres de la literatura catalana de tots els temps. Oller hi narra el drama íntim d'una vídua jove que, en veure's condicionada per un testament i els interessos mesquins de la seva família, es deixa seduir per un home més jove que ella, iniciant una història amorosa de conseqüències imprevisibles. La protagonista, atrapada entre es convencions de l'època i la seva llibertat i els seus sentiments, s'erigeix com una figura femenina d'una modernitat excepcional. Pilar Prim no cedeix davant la pressió de l'entorn i, com diu Joan Triadú en el pròleg, "aquesta és la seva victòria (i per la qualitat literària), la victòria de la novel·la".La millor novel·la de Narcís Oller, en una edició que commemora el centenari de la seva aparició, amb pròleg de Joan Triadú.

• Regenta
La Regenta és una novel·la de Leopoldo Alas "Clarín" que representa un dels màxims exponents del naturalisme espanyol. Explica la història d'Ana Ozores i els seus amors amb el capellà de Vetusta (una al·legoria d'Oviedo) i com topen amb les convencions de l'època. Un altre rival amorós, el típic Don Juan, entra en joc per complicar la trama. Escrita en 1884, de seguida va comptar amb l'èxit del públic, que va motivar adaptacions al cinema i la televisió.

L'autor critica la vida de província, que provoca un avorriment mortal en la protagonista i és la causa dels seus problemes sentimentals, en la línia d'altres obres de l'època com Madame Bovary o Anna Karenina. L'heroïna busca un amor romàntic, ben allunyat del que li pot oferir el seu marit, un burgès sense passió. Les alternatives entre la seducció i l'enteniment personal però pecaminós acaben amb la pau del poble.

Destaquen les descripcions del paisatge i dels sentiments dels personatges. La narració és en tercera persona omniscient i l'estructura avança linealment.

• Poema de Joan Salvat-Papasseit.
La casa que vull (La gesta dels estels)

La casa que vull
que la mar la vegi,
i uns arbres amb fruit
que me la festegin.

Que hi dugui un camí
lluent de rosada,
no molt lluny dels pins
que la pluja amainen.

Per si em cal repòs
que la lluna hi vingui;
i quan surti el sol
que el bon dia em digui.

Que al temps d'istiu
niui l'orenella
al blanc del calç ric
del porxo amb abelles.

Oint la cançó
del pagès que cava;
amb la salabror
de la marinada.

Que es guaiti ciutat
des de la finestra,
i es sentin els clams
de guerra o de festa:

per ser-hi tot prest
si arriba una gesta.

Poema V - Vicent Andrés Estellés

Aquest poema está dedicat al seu pare.

• V

Pare,
No sabies llegir ni escriure.
No sabies de lletra.

Analfabet, es diu això d'una manera expeditiva,
un mot que em fa un gran dany cada vegada que l'escolte
i l'entenc desdenyosament injust.

Caldria matisar.
Hom no pot dir analfabet imponentment.

Intuïtiu, em vares dur als millors mestres de venusa,
més endavant de roma
i fins i tot em vas permetre anar a Grècia.
com t'ho podria agrair, pare.

Em recorde.
Jo escrivia, assegut a la taula,
i tu, dempeus darrere meu,
miraves els signes que traçava jo
com si anasses llegint-los
o patint-los,
no ho sé.

De vegades em demanaves que et llegís allò que jo havia escrit.
No ho entenies però ho intuïes.
El meu llatí ja no era el teu llatí.
I callaves després.

Ara,
mentre escric açó,
et sent darrere, a les meues espatles,
et tinc o et necessite.

Per això he interrumput un himne a venus
i t'he escrit açò
molt devotament,
pare.

Vicent Andrés Estellés - Els amants

• Vicent Andrés Estellés - Els amants

No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobta encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles.
Es desperta, de sobta, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les "Rimas" de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.

Poema d'Àngel Guimerà

SOM I SEREM GENT CATALANA

Som i serem gent catalana
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.

Déu va passar-hi en Primavera
i tot cantava al seu pas.
Canta la terra encara entera
i canta que cantaràs.

Canta l'aucell, el riu, la planta,
canten la lluna i el sol.
Tot treballant la mare canta
i canta al peu del bressol.

I canta a dintre de la terra
lo passat jamai passat,
i joren i nits de serra en serra
com tot canta al Montserrat.