17 d’octubre del 2008
El modernisme
El Modernisme és un moviment cultural que es produeix a Europa a finals del segle XIX i principis del XX. Malgrat que aquest moviment cultural de recerca de noves formes i expressions afecta a totes les manifestacions de l'art i el pensament, és en l'arquitectura i les arts plàstiques on es mostra amb ple sentit.
A Catalunya el Modernisme té unes dimensions i una personalitat especial que fa que puguem trobar manifestacions per tot arreu de la geografia catalana i en edificacions de molts diversos tipus: fàbriques, cooperatives agrícoles, ateneus, mercats i habitatges. El moment històric és idoni, creixement econòmic i reafirmació nacional.
L'agricultura s'orienta cap a l'exportació (vi, fruits secs), la indústria en general, i la tèxtil en particular, viu un moment expansionista, també el comerç i les finances en general gaudeixen d'excel·lent salut a les grans ciutats del país, en especial Barcelona, on se'ls hi ha quedat petit el cinturó medieval de les muralles i han iniciat la seva expansió urbanística amb els plans d'eixample.
Aquesta situació a Catalunya contrasta amb un moment especialment pessimista a Espanya, on la pèrdua de les darreres colònies americanes posa en crisi el concepte de l'Estat espanyol i manifesta de forma meridiana l'anquilosament de les estructures de l'estat i la manca de modernitat en l'economia i la societat espanyoles.
El Modernisme és un moviment cultural que es produeix a Europa a finals del segle XIX i principis del XX. Malgrat que aquest moviment cultural de recerca de noves formes i expressions afecta a totes les manifestacions de l'art i el pensament, és en l'arquitectura i les arts plàstiques on es mostra amb ple sentit.
A Catalunya el Modernisme té unes dimensions i una personalitat especial que fa que puguem trobar manifestacions per tot arreu de la geografia catalana i en edificacions de molts diversos tipus: fàbriques, cooperatives agrícoles, ateneus, mercats i habitatges. El moment històric és idoni, creixement econòmic i reafirmació nacional.
L'agricultura s'orienta cap a l'exportació (vi, fruits secs), la indústria en general, i la tèxtil en particular, viu un moment expansionista, també el comerç i les finances en general gaudeixen d'excel·lent salut a les grans ciutats del país, en especial Barcelona, on se'ls hi ha quedat petit el cinturó medieval de les muralles i han iniciat la seva expansió urbanística amb els plans d'eixample.
Aquesta situació a Catalunya contrasta amb un moment especialment pessimista a Espanya, on la pèrdua de les darreres colònies americanes posa en crisi el concepte de l'Estat espanyol i manifesta de forma meridiana l'anquilosament de les estructures de l'estat i la manca de modernitat en l'economia i la societat espanyoles.
A Catalunya el Modernisme té unes dimensions i una personalitat especial que fa que puguem trobar manifestacions per tot arreu de la geografia catalana i en edificacions de molts diversos tipus: fàbriques, cooperatives agrícoles, ateneus, mercats i habitatges. El moment històric és idoni, creixement econòmic i reafirmació nacional.
L'agricultura s'orienta cap a l'exportació (vi, fruits secs), la indústria en general, i la tèxtil en particular, viu un moment expansionista, també el comerç i les finances en general gaudeixen d'excel·lent salut a les grans ciutats del país, en especial Barcelona, on se'ls hi ha quedat petit el cinturó medieval de les muralles i han iniciat la seva expansió urbanística amb els plans d'eixample.
Aquesta situació a Catalunya contrasta amb un moment especialment pessimista a Espanya, on la pèrdua de les darreres colònies americanes posa en crisi el concepte de l'Estat espanyol i manifesta de forma meridiana l'anquilosament de les estructures de l'estat i la manca de modernitat en l'economia i la societat espanyoles.
El Modernisme és un moviment cultural que es produeix a Europa a finals del segle XIX i principis del XX. Malgrat que aquest moviment cultural de recerca de noves formes i expressions afecta a totes les manifestacions de l'art i el pensament, és en l'arquitectura i les arts plàstiques on es mostra amb ple sentit.
A Catalunya el Modernisme té unes dimensions i una personalitat especial que fa que puguem trobar manifestacions per tot arreu de la geografia catalana i en edificacions de molts diversos tipus: fàbriques, cooperatives agrícoles, ateneus, mercats i habitatges. El moment històric és idoni, creixement econòmic i reafirmació nacional.
L'agricultura s'orienta cap a l'exportació (vi, fruits secs), la indústria en general, i la tèxtil en particular, viu un moment expansionista, també el comerç i les finances en general gaudeixen d'excel·lent salut a les grans ciutats del país, en especial Barcelona, on se'ls hi ha quedat petit el cinturó medieval de les muralles i han iniciat la seva expansió urbanística amb els plans d'eixample.
Aquesta situació a Catalunya contrasta amb un moment especialment pessimista a Espanya, on la pèrdua de les darreres colònies americanes posa en crisi el concepte de l'Estat espanyol i manifesta de forma meridiana l'anquilosament de les estructures de l'estat i la manca de modernitat en l'economia i la societat espanyoles.
3 d’octubre del 2008
Poema d'Àngel Guimerà
SOM I SEREM GENT CATALANA
Som i serem gent catalana
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.
Déu va passar-hi en Primavera
i tot cantava al seu pas.
Canta la terra encara entera
i canta que cantaràs.
Canta l'aucell, el riu, la planta,
canten la lluna i el sol.
Tot treballant la mare canta
i canta al peu del bressol.
lo passat jamai passat,
i joren i nits de serra en serra
com tot canta al Montserrat.
Més informació sobre Àngel Guimerà
• Del sainet al drama romàntic
"La Revolució Industrial amb les seves innovacions tècniques i les seves profundes convulsions econòmico-socials, transformà tots els plantejaments culturals fins aleshores actuants i potencià un moviment artístic, el Romanticisme, que trencà amb la Il.lustraciò i el Neoclassicisme alhora que recollia amb passió els interessos d'una nova classe: la burgesia industrial."
"Si el romanticisme transformà la tragèdia clàssica en drama històric aquest canvi coincidí, almenys a casa nostra, amb l'ascensió del sainet popular a comédie de moeurs ." és a dir que ja no parlava només de masovers i hortelans, sinó també de menestrals, comerciants, oficials d'alta graduació, l'home d'empresa, la pubilla, l'hereu... Robrenyo, fa sainets entre gent urbana, Renart (fa un sainet amb un ric hisendat com a protagonista)...
El darrer quart del segle XIX Víctor Hugo feia anys que no escrivia teatre, i havien començat a fer-ho Zola i Ibsen. Ara bé, aquí el romanticisme es renovava i arribava al punt àlgid amb Àngel Guimerà, "el dramaturg més universal, per més expandit, que pot presentar fins avui la literatura catalana". (Fàbregas, Aproximació...)
"La Revolució Industrial amb les seves innovacions tècniques i les seves profundes convulsions econòmico-socials, transformà tots els plantejaments culturals fins aleshores actuants i potencià un moviment artístic, el Romanticisme, que trencà amb la Il.lustraciò i el Neoclassicisme alhora que recollia amb passió els interessos d'una nova classe: la burgesia industrial."
"Si el romanticisme transformà la tragèdia clàssica en drama històric aquest canvi coincidí, almenys a casa nostra, amb l'ascensió del sainet popular a comédie de moeurs ." és a dir que ja no parlava només de masovers i hortelans, sinó també de menestrals, comerciants, oficials d'alta graduació, l'home d'empresa, la pubilla, l'hereu... Robrenyo, fa sainets entre gent urbana, Renart (fa un sainet amb un ric hisendat com a protagonista)...
El darrer quart del segle XIX Víctor Hugo feia anys que no escrivia teatre, i havien començat a fer-ho Zola i Ibsen. Ara bé, aquí el romanticisme es renovava i arribava al punt àlgid amb Àngel Guimerà, "el dramaturg més universal, per més expandit, que pot presentar fins avui la literatura catalana". (Fàbregas, Aproximació...)
2 d’octubre del 2008
Resum de la pàgina 16.
Els personatges de Maria Rosa van acabar de ser travats en les estades de Guimerà amb la família Aldavert a Matadepera. És més, sembla que algun personatge concret de l'obra es un apunt del natural, com per exemple en Gepa que es correspon amb un fuster de Matadepera.
Aquesta anécdota ens apunta un fet important: Guimerà treballa a partir de l'observació de la realitat i es aquest punt que reforça la visió realista que pretenia aconseguir.
L'espcritor castellà José Echegaray va traduir el drama pintorescament perquè fos estrenat per l'actriu Maria Guerrero. Guimerà va aconseguir que l'obra s'estrenés la nit del 24 de Novembre del 1894 simultàniament a Madrid i a Barcelona amb un gran éxit. Aquesta relació professional entre l'actriu i l'autor català es va mantenir en altres obres i es que Guimerà tenia molt resent l'expressivitat de la Guerrero a l'hora de crear personatges femenins.
Aquesta col·laboració amb el teatre madrileny li va comportà a Guimerà un ressò més gran, i alhora, va rebre acusacions d'inspirar-se massa en les obres de Echegaray i dures manifestacions per practicar un catalanisme oportunista i interesat.
Aquesta anécdota ens apunta un fet important: Guimerà treballa a partir de l'observació de la realitat i es aquest punt que reforça la visió realista que pretenia aconseguir.
L'espcritor castellà José Echegaray va traduir el drama pintorescament perquè fos estrenat per l'actriu Maria Guerrero. Guimerà va aconseguir que l'obra s'estrenés la nit del 24 de Novembre del 1894 simultàniament a Madrid i a Barcelona amb un gran éxit. Aquesta relació professional entre l'actriu i l'autor català es va mantenir en altres obres i es que Guimerà tenia molt resent l'expressivitat de la Guerrero a l'hora de crear personatges femenins.
Aquesta col·laboració amb el teatre madrileny li va comportà a Guimerà un ressò més gran, i alhora, va rebre acusacions d'inspirar-se massa en les obres de Echegaray i dures manifestacions per practicar un catalanisme oportunista i interesat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
