Exercici 52.

52. Busca informació dels termes segents:

a) Bases de Manresa
Les Bases per a la Constitució Regional Catalana, també anomenades Bases de Manresa, són el document presentat com a projecte per una ponència de la Unió Catalanista davant el consell de representants de les associacions catalanistes, reunits en assemblea a Manresa els dies 25 i 27 de març de 1892. El president i el secretari de l'assemblea foren Lluís Domènech i Montaner i Enric Prat de la Riba respectivament. La comissió encarregada de la redacció del document fou presidida per Josep Torras i Bages, bisbe de Vic. Les bases tenien certa inspiració en el model federal malgrat que, pel que feia referència a l'autogovern, bevien de les antigues constitucions catalanes prèvies a 1714.

El poder central era organitzat segons la separació de poders, mentre el legislatiu estaria compartit entre el rei i una assemblea regional, l'executiu seria format per cinc ministeris o secretaries, el poder judicial per la seva banda hauria d'ésser un tribunal suprem regional.

Del poder regional format per unes Corts reunides una vegada a l'any a diferents llocs del territori en sortiria un executiu format per cinc o set alts càrrecs que haurien d'exercir l'administració del país. El poder judicial restaria en l'antiga Audiència de Catalunya que seria restablerta. La oficialitat única de la llengua catalana i la condició de català com a clàusula obligatòria per l'exercici de la funció pública també hi eren considerades.

b) Renaixença
La Renaixença és un moviment cultural català del segle XIX. El seu nom sorgeix de la voluntat de fer renéixer el català com a llengua literària i de cultura després de segles de diglòssia respecte al castellà (període anomenat genèricament Decadència). És paral·lel a altres similars, com el Rexurdimento galego.

c) Jocs Florals
Els Jocs Florals, també anomenats Jocs de la Gaia Ciència, són un certamen literari instituït a Tolosa de Llenguadoc (Toulouse, França) l'any 1324 per la Sobregaya Companhia dels Set Trobadors i que es va celebrar fins al 1484, on concorrien també trobadors i poetes catalans. Després de diverses temptatives, al 1393, per desitg del rei Joan I, el Consistori de la Gaia Ciència es va instaurar a Barcelona fins les derreries del segle XV sota l'auspici dels monarques catalano-aragonesos.

Els Jocs Florals de Barcelona van tornar a instaurar-se el 1859 gràcies a les iniciatives d'Antoni de Bofarull i de Víctor Balaguer, amb el lema Patria, Fides, Amor, en al·lusió als tres premis ordinaris: la Flor Natural o premi d'honor, l'Englantina d'or i la Viola d'or i argent. Amés hi havia altres premis ordinaris. El guanyador de tres premis ordinaris era investit amb el títol de Mestre en Gai Saber.
Encara que considerats ja anacrònics per a aquella època, la veritat és que gairebé tots els seus detractors van acabar participant-hi, sent el centre i motor de la Renaixença literària catalana, desfilant per ells les principals figures senyeres del segle XIX i principis del XX.

Durant la guerra civil de 1936-1939 els Jocs Florals es van interrompre, restablint-se després de la contesa en dos àmbits distints. A Catalunya es van d'haver de celebrar a la clandestinitat fins que a l'any 1971 l'Ajuntament de Barcelona els va recuperar. A l'exili, on es van d'haver de refugiar la majoria de literats, es van establir al 1941 amb el nom de Jocs Florals de la Llengua Catalana (també coneguts com a Jocs Florals de la Diàspora Catalana) a Amèrica, i a partir de 1946 es van celebrar alternativament en un país americà i en un d'europeu, fins que al 1978 ambdós certàmens es van unificar a Barcelona. Canvis en el reglament el 1981 i una reforma el 1992 els van convertir en un simple festival de poesia, amb molt poc d'impacte mediàtic enfront dels grans premis literaris actuals.

d) Obres representades de Guimerà al TNC
- Terra Baixa (2000-2001)

Àngel Guimerà.

• Àngel Guimerà (Santa Cruz de Tenerife, 1845 - Barcelona, 1924). Dramaturg i poeta. És l'únic dramaturg català del segle XIX que traspassa fronteres a escala europea. Comença la carrera literària amb la poesia; és proclamat Mestre en Gai Saber (1877) i presideix els Jocs Florals de Barcelona (1889). La seva primera tragèdia en vers, Gal·la Placídia (1879), se situa dins la tradició del romanticisme històric. Amb Mar i cel (1888) obté un èxit sense precedents: l'obra és traduïda a vuit idiomes, i inicia la projecció internacional de l'autor. S'inaugura, doncs, l'etapa de plenitud de Guimerà, que s'estén fins al 1900, i durant la qual estrena les seves obres més representatives: Maria Rosa (1894), Terra baixa (1897) i La filla del mar (1900), repetidament portades al cinema, i que recullen amb trets realistes la vida de la Catalunya coetània. El 1889 és elegit president de la Lliga de Catalunya; els seus discursos polítics, pronunciats arreu del país, són recollits en el volum Cants a la pàtria (1906). El 1909, rep un multitudinari homenatge popular. Va ser membre numerari (1911) de l'Institut d'Estudis Catalans.