Exercisis Vicent Andrés Estellés

a) Fent ús de les eines de cerca per Internet, recolliu informació sobre el poeta llatí RufFest Aviè. Quin paral·lelisme es pot establir entre el seu origen i el de Vicent AndrésEstellés?

Un poema especialment relacionat amb els orígens familiars és «L'ofici» (Llibre demeravelles), potser un dels en què més significativament es parla de l'ofici familiar deforner i de com va conformar-li la manera de ser. Llegiu-lo i feu les activitats que hi ha acontinuació:

L'OFICI
“Lo jorn sencer tostemps sospir”.
JOAN TIMONEDA

VENIES d'una llarga família de forners
i a tu t'agradaria ser forner, com els teus,
i entrar feixos de llenya, de pinassa, en el forn,
i fer el rent, en caure el dia, com el feien,
i a mitjanit anar al forn per a pastar,
creuar amb una ràpida ganiveta la pasta,
i escombrar lentament, prendre-li foc al forn,
ficar el cap al forn, aquell infern de flames
que olia intensament als matins del Garbí,
pujar a l'alcavor, aquell calor humit.
I deixar caure el pa, aquell pa cruixidor,
i alegre, a les paneres, i tripular el forn,
fer-li créixer el foc, o fer-li-lo minvar.
Tu series forner, com ho foren els teus.
I al costat del teu pare aprengueres l'ofici,
nit a nit, dia a dia, i ara en tens l'enyorança.
Una amarga enyorança per a tota la vida
et creua el pit de banda a banda amb aquell ràpid
senyal de ganiveta que no pots oblidar.
Allò que més t'agrada, d'on et vénen els versos,
els arraps en la carn, aquells dies salvatges
quan entraves els feixos de pinassa en el forn.

a) En aquest poema hi ha uns quants termes que pertanyen al camp semàntic del'elaboració tradicional del pa. Esbrineu el significat de:
rent, pastar, ganiveta, escombrar, alcavor, panera

Feu les vostres consultes al Diccionari català-valencià-balear, en línia.

b) Fixeu-vos en les referències existents al terme ganiveta, i expliqueu el paral·lelismeexistent entre la ganiveta aplicada al pa i la manera d'exposar el record del seuorigen familiar.

c) Quin paper juga la figura del pare en aquest poema?

Poema V - Vicent Andrés Estellés

Aquest poema está dedicat al seu pare.

• V

Pare,
No sabies llegir ni escriure.
No sabies de lletra.

Analfabet, es diu això d'una manera expeditiva,
un mot que em fa un gran dany cada vegada que l'escolte
i l'entenc desdenyosament injust.

Caldria matisar.
Hom no pot dir analfabet imponentment.

Intuïtiu, em vares dur als millors mestres de venusa,
més endavant de roma
i fins i tot em vas permetre anar a Grècia.
com t'ho podria agrair, pare.

Em recorde.
Jo escrivia, assegut a la taula,
i tu, dempeus darrere meu,
miraves els signes que traçava jo
com si anasses llegint-los
o patint-los,
no ho sé.

De vegades em demanaves que et llegís allò que jo havia escrit.
No ho entenies però ho intuïes.
El meu llatí ja no era el teu llatí.
I callaves després.

Ara,
mentre escric açó,
et sent darrere, a les meues espatles,
et tinc o et necessite.

Per això he interrumput un himne a venus
i t'he escrit açò
molt devotament,
pare.